La idea inicial era que la temàtica de Halloween fos una sorpresa, així que l’aplicació web semblava un joc innocent fins que es feia clic al botó d’iniciar/apagar.
Per aquest motiu es van tractar per separat l’estètica de Healthy Smile Labs i la de Brush or treat.
La primera havia de ser neta, asèptica, gairebé com un consultori mèdic. En canvi, en entrar al programa de raspallat, el vídeo havia de tornar-se fosc i inquietant.
A més, la idea principal era la d’una presència fosca al voltant de l’usuari que l’amenaça perquè es raspalli les dents. Quan l’usuari ho fa, la presència embogeix i encara l’amenaça més. Tot això ambientat dins de l’humor negre, i no massa explícit, ja que està pensat per a un públic més aviat jove.
A nivell visual, l’estil s’inspira en el terror clàssic: colors foscos, contrastos freds i efectes de llum intermitent. Les il·lustracions i gràfics han estat creats per mi, amb un traç brut i expressiu per reforçar la sensació d’incomoditat, i inspirats en la bogeria de Jinx (de la sèrie Arcane —Netflix—).
La tipografia utilitzada prové de dafont.com, triada pel seu aspecte distorsionat que encaixa amb l’atmosfera. Els sons de l’ambientació s’han obtingut de Pixabay amb llicència lliure, i s’ha ajustat el volum perquè s’integrin sense saturar l’experiència.
També s’ha afegit un sistema de partícules per als “dents” que apareixen en el crazyMode, per reforçar el to surrealista.
Les llibreries utilitzades són: p5.js per a la visualització, ml5.js per a la detecció facial —centrant la interacció en l’obertura de la boca i en pintar creus a la posició dels ulls—.
També s’ha utilitzat Electron per convertir-la en una aplicació d’escriptori, i el projecte s’ha pujat a un repositori de GitHub
https://github.com/elecinas/BrushOrTreat
Gràcies a Git, s’ha pogut treballar amb més tranquil·litat i mantenir un bon control de canvis.
El flux és simple i directe: en iniciar l’aplicació, es mostra la càmera i un entorn fosc; l’usuari pot activar el programa amb el botó “iniciar”.
Apareix una ambientació inquietant i fosca amb la presència d’un fantasma que xiuxiueja amenaces, però quan l’usuari obre la boca, l’atmosfera canvia dràsticament: sons de rialles, música més intensa, imatges de somriures inquietants i dents que es multipliquen per la pantalla mentre se li tatxen els ulls.
Aquest joc d’ambientacions es pot aturar amb el mateix botó amb què es va iniciar, tornant a l’estat normal.
Conclusió
En començar el desenvolupament de l’app vaig decidir prioritzar-ne el muntatge i l’acabat, deixant per més endavant l’elecció de la llibreria de reconeixement facial i la d’Electron.
Això va ser un error, ja que, d’una banda, vaig haver d’instal·lar Electron amb l’aplicació ja creada a GitHub i ho vaig fer afegint els arxius manualment, en lloc de crear una aplicació d’Electron des del principi —que hauria estat molt més senzill—.
Però el més complicat va ser intentar migrar de llibreria de reconeixement facial: ho vaig provar amb MediaPipe de Google durant no sé quantes hores, sense aconseguir-ho.
Així que, per manca de temps i una planificació poc encertada, em vaig quedar amb ml5.js.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.